Roger Buch, politòleg, parla en el seu article a Tribuna Catalana de les llegendes urbanes del vot en blanc, el vot nul i la llei d’Hondt.

El vot en blanc

“Existeix una llegenda urbana que assegura que votar en blanc és exactament el mateix que votar la llista que té més vots. És a dir, molta gent pensa que efectivament el votar en blanc significa votar el mateix partit que guanya. Res més lluny de la realitat, un vot en blanc és simplement un vot en blanc i no se suma a cap altra llista. Les candidatures tenen més o menys regidors a partir dels vots que obtinguin, i prou. Votar en blanc es pot interpretar de moltes maneres i és un tipus de vot que actualment gaudeix de cert prestigi: per exemple, i al revés que l’abstenció, les enquestes sempre donen un nivell més alt de vots en blanc del que hi acaba havent en realitat.”

El vot nul no és un vot vàlid

“Per la seva banda, els vots nuls són aquells on es vota alguna papereta de candidatures no autoritzades, s’hi fa alguna anotació o s’hi ratllen o subratllen alguns candidats. Els vots nuls no compten com a vots vàlids. Una dada curiosa: en les eleccions municipals, les llistes només poden participar en la distribució de regidors si superen el 5% dels vots vàlids emesos, és a dir, la suma de vots a candidatures més vots en blanc. En aquest sentit, des d’alguns sectors independentistes alternatius que prediquen normalment l’abstenció s’ha arribat a demanar que, per evitar que Ciudadanos entrin a l’Ajuntament de Barcelona, es voti a algun partit minoritari o en blanc, ja que d’aquesta manera augmentaria el nombre de vots necessaris per arribar al 5%, fet que no succeiria si s’optés per l’abstenció o el vot nul.”

La llei d’Hondt, la culpable de tots els mals

“Una altra idea força estesa és que tots els mals del sistema electoral són culpa de la Llei d’Hondt. Aquesta Llei s’utilitza en tot tipus d’eleccions a l’Estat Espanyol excepte en les eleccions al Senat, que precisament són les úniques que, d’entrada, ja no pretenen ser proporcionals. Es una llei que s’usa per repartir els escons en un sistema de representació proporcional i, comparat amb altres mètodes, garanteix una proporcionalitat prou alta. Els problemes dels nostres sistema electoral són bàsicament uns altres. D’una banda, si el nombre de diputats o regidors a elegir en una circumscripció és petit, la proporcionalitat no és gaire efectiva. Ho podem comprovar en circumscripcions amb menys de 6 diputats o, precisament ara, en les eleccions a ajuntaments molt petits.”

RESULTATS DE L’ANY 2003
Abstenció: 859 persones (20,95%)

Grup Vots % en vots regidors % en regidors
ERC 1.114 34,5% 5 38,5%
AiPA 964 29,9% 4 30,8%
Cupa 836 25,9% 3 23,1%
CiU 282 8,7% 1 7,7%
Blancs 30 0,9%    
Nuls 12      

“En les properes eleccions, els municipis seran directament les circumscripcions. En els municipis mitjans i grans hi haurà una gran proporcionalitat en l’assignació d’escons. Com més alt és el nombre de regidors a elegir, més proporcional resulta l’assignació d’escons.”