Aquesta setmana llegim la bona notícia que la constitució de la Diputació de Girona comptarà entre d’altres càrrecs electes, amb Enric Vilert (alcalde de Vilablareix), com a president, i amb Roger Zamorano com a diputat de cultura i ocupant també una de les vicepresidències.
La bona notícia ve també perquè Esquerra ha posat de manifest que espera que aquesta sigui l’última constitució de les diputacions en favor de les vegueries que fa temps que els catalans i catalanes demanem i que responen a l’ideal republicà de país. Joan Puigcercós com a conseller de governació té a les seves mans tirar endavant definitivament amb la llei que ha de canviar d’una vegada per totes amb la falsa divisió provincial.
Però més enllà de la política nacional, els arbuciencs i arbucienques hem d’estar molt satisfets que el nostre alcalde repeteixi com a diputat, perquè assegurem que la línia iniciada per Arbúcies ara fa quatre anys d’estreta col·laboració i d’interlocució directa amb la Diputació i la Generalitat tindrà continuïtat i això vol dir, sens dubte, més diners i inversions per Arbúcies.
TOTS ELS ALCALDES VOLEN SER A LA DIPUTACIÓ
No hi ha cap càrrec electe (ni alcalde, ni regidor) que no vulgui formar part de la Diputació. Seria una irresponsabilitat negar-s’hi o renunciar-hi si se’n té l’oportunitat, perquè la Diputació és el gran Ajuntament de les comarques gironines, és l’ajuntament dels ajuntaments, una importantíssima font de finançament públic que ha de distribuir-se pels ajuntaments que li estan assignats. Perquè no és el mateix trucar a la diputació des del despatx d’alcaldia i demanar pel diputat, que poder parlar directament amb el diputat/da que gestiona una determinada àrea des de la mateixa situació de diputat, o fins i tot ésser tu mateix el diputat a qui pertoca donar solucions a determinades demandes de la societat civil organitzada.
Ésser diputat és una de les moltes maneres que tenen els regidors i alcaldes de fer servei als seus municipis i no pas per fer favoritismes o discriminacions, sinó perquè la interlocució és directa no només amb la resta de companys diputats, sinó també amb la Generalitat i per tant amb els seus consellers. Perquè ser a la Diputació vol dir estar al cas de les línies d’ajut i dels projectes que s’engeguen, vol dir poder tutelar les demandes que arriben de totes les entitats dels pobles, viles i ciutats que demanen ajuts directes a la diputació. A Arbúcies hi ha unes quantes entitats que això ho saben bé, perquè bona part dels seus projectes depenen parcialment del finançament de la diputació com ara el Teatre El Centre o la Societat de Caçadors entre altres. Quina millor garantia que saber que quan aquestes demandes arribin a la diputació se les miri i/o escolti algú que és d’Arbúcies i que farà tot el possible perquè arribin a bon port.
PARLEM DE SOUS I D’ESTALVI
L’obsessió d’alguna premsa comarcal i la demagògia que sovint en fan els mateixos partits o plataformes polítiques, fa que el tema del sou o salari dels diputats (que recordem-ho són càrrecs electes i no de confiança) obri un debat agre que pressuposa que els alcaldes tenen interès de ser a la diputació per un benefici econòmic personal. Els càrrecs electes han de cobrar per la responsabilitat que els exigim. Si no cobressin, no estaríem condemnats a ésser governats per terratinents o vividors de renta que no necessiten rebre un sou? No estarien doncs, les classes treballadores excloses de la política? Aquesta ha estat una de les lluites sindicals i de les classes pobres, que tothom pugui fer política i percebi per fer-ho un sou dignifiqui la seva dedicació. Altra cosa és que considerem o no adequada la quantia que perceben.
La situació contractual dels polítics electes es pot escollir. Per exemple, un alcalde pot decidir seguir cobrant el seu sou d’alcalde i rebre, en un concepte que s’anomena “indemnització”, una retribució per les seves funcions a la diputació. En aquest cas, qui paga el sou principal són les arques municipals. En un altre cas, l’alcalde pot decidir fer el que ha fet en Roger Zamorano, renunciar a tenir un sou com a alcalde pròpiament i rebre 500 € en un concepte semblant al de la “indemnització” que utilitza la diputació i que anomenen “retribució” i percebre el sou més important de la Diputació. En aquest cas s’entén que la situació contractual és la que s’anomena de “dedicació exclusiva”. I això és tot. Dedicació exclusiva és el nom que rep el contracte i no vol dir que el diputat Roger Zamorano deixa de ser alcalde d’Arbúcies, ni trasllada el seu despatx a Girona, ni delega les seves funcions d’alcalde a ningú. res de tot això és cert. La prioritat de l’alcalde és el seu municipi i aquesta és la seva principal activitat, que compagina amb la de diputat i ocupant una de les 4 vicepresidències de la Diputació de Girona.
Què representa per tant la decisió d’en Roger Zamorano d’acollir-se al règim de contractació de la diputació? Un estalvi per a les arques municipals d’Arbúcies. Perquè fa que el sou que igualment hauria percebut com a alcalde i diputat surti en major part de la Diputació i així Arbúcies s’estalvia un sou d’alcalde. Penseu en l’estalvi que representa això en tota una legislatura, pel cap baix uns 150.000 € que podran destinar-se a polítiques socials actives, a cultura, a esports i salut o a qualsevol altra àrea que ho requereixi.
D’altra banda la publicació dels sous dels regidors, alcaldes, diputats i presidents és un exemple de transparència que dignifica la tasca política, malgrat les crítiques i comentaris demagògics que això desperti.
QUINS BENEFICIS HEM NOTAT I NOTAREM A ARBÚCIES
La presència d’Esquerra a la diputació tant a nivell de partit com pel fet d’haver tingut en Roger Zamorano al capdavant de dues àrees de la diputació en la legislatura passada, només es pot titllar de beneficiosa per Arbúcies. Només pel fet que Esquerra fos present a la diputació va possibilitar ajuts econòmics que superen de llarg el milió d’euros.
Per relatar els més rellevants:
- Es van signar 2 convenis amb la diputació, un pel període 2004-05 que va reportar 120.000 € a les obres de millora de Magnes-Pietat, i l’altre pel període 2007-08 que representa un ajut de 120.000 € per a la instal·lació de les gespa artificial al camp de futbol.
- Es va atorgar un ajut gràcies a la col·laboració amb l’àrea de mediambient de la diputació, gestionada els dos primers anys de legislatura per Pere Bosch (llavors alcalde de Banyoles i diputat a Girona) i els dos últims per Roger Zamorano que han suposat 50.000 € per la Planta de Biomassa del Poliesportiu de Can Pons, un projecte pioner a tot Girona.
- En col·laboració amb el Pla d’Instal·lacions esportives de Catalunya (PIEC) vam rebre pel Poliesportiu de Can Pons una subvenció de 308.000 €.
- Des de l’àrea de mediambient els ajuts directes al Parc Natural del Montseny han passat de 255.000 € de l’any 2003 als 600.000 € actuals, i recordem que Arbúcies és el municipi amb més hectàrees de terme municipal dins el Parc natural.
- El conveni signat entre l’ajuntament i l’àrea de cultura de la Diputació va suposar 120.000 € que s’han destinat a remodelar la planta baixa del Museu de la Gabella, un dels museus etnològics més importants de Catalunya.
El benefici és prou clar, doncs. I què cal esperar per la legislatura que tot just encetem? Sobretot entenent que Arbúcies té un greu dèficit d’infraestructures culturals? Essent en Roger Zamorano a la diputació i gestionant directament l’àrea de cultura tranquil·litza pensar que el projecte de les Naus Ayats , de la Nova Biblioteca i el complex de Can Delfí rebran el suport corresponent i diligent per part de la Diputació i que la línia de beneficis per Arbúcies està garantida.
Descarrega´t 
