Gener 2008


portada_el_mes.jpg

Josep Andreu, Rosa Bonàs, Francesc Canet, Laia Cañigueral, Agustí Cerdà, Georgina Oliva, Joan Puig, Joan Puigcercós, Joan Ramon i Joan Tardà són els autors de ‘El més calent… al front de Madrid’. El llibre on s’explica l’experiència dels diputats i diputades d’Esquerra durant la present legislatura. Un seguit de presentacions per tot el territori que en format de proximitat s’explica la tasca legislativa d’aquests quatre anys. Des de la derogació del transvasament de l’Ebre, la retirada de les tropes
espanyoles de l’Iraq o el relleu de la Ley de Calidad de la Enseñanza del PP que uposava una greu amenaça a la normalització lingüística del català a les scoles. També es detalla el paper del Grup parlamentari en l’aprovació de la llei de retorn dels Papers de Salamanca o normes d’abast social i drets civils om la llei que permet el casament entre persones del mateix sexe; la Llei
d’atenció a la dependència i a les persones amb discapacitat que universalitza un nou dret; la llei contra la violència sobre les dones; la llei d’igualtat; la llei de finançament dels partits polítics que prohibeix els donatius anònims o la llei del sòl que fixa l’obligatorietat d’una reserva mínima del 30% del sòl públic per destinar-lo a habitatge protegit.

‘El més calent… al front de Madrid’ explica amb tot tipus de detall nombrosos episodis dels 10 diputats i diputades d’Esquerra que han passat entre 2004 i 2008 per la madrilenya Carrera de San Jerónimo. Un ric anecdotari de trobades, viatges i moments de certa tensió als carrers de la capital d’Espanya hi queden recollits en una obra que ve a ser una acta notarial de quatre anys redactada per un grup d’homes i dones que han demostrat que també existeixen polítics que diuen el mateix a Catalunya que a Madrid. Sense complexos ni pèls a la llengua.

La presentació del seu llibre es farà a Lloret de Mar (29 de gener), Anglès (1 de febrer), Blanes (2 de febrer) i Sant Hilari Sacalm (3 de febrer)  com a explicació de feina feta i amb la fita important d’aquesta campanya de no permetre que el PP recuperi l’escó per Girona.

directors_museus.jpg

Un dels objectius prioritaris del Pla de Museus Catalunya, presentat ahir, és segons el Conseller Tresserras, reequilibrar el suport dels ens públics entre els grans museus nacionals i els museus locals. L’objectiu és apostar per la rendibilització dels recursos a través del treball en xarxa i de millora de les estructures i la gestió dels museus i per això hi ha noves línies d’ajut.
Aquest pla, esperat des de fa molt temps, és una molt bona notícia ja que finament resolt un suport necessari per posar al dia els equipaments i fer remodelacions museogràfiques, aposta ja iniciada els darrers anys amb iniciatives d’administracions locals, com per exemple la feta a La Gabella d’Arbúcies, i també permetrà crear nous museus i gestionar la documentació amb les eines que es necessiten en el segle XXI.
Amb aquest propòsit el Departament de Cultura destinarà en els propers tres anys (2008-2010) 28 milions d’euros a millorar i enfortir els museus locals. Amb tot, el pressupost per a museus locals l’any 2010 s’haurà incrementat un 79,74 % en comparació amb el liquidat el 2007.
El Pla de Museus també preveu que de cada un dels museus nacionals en depenguin xarxes territorials de caire temàtic que completin el discurs i/o les col·leccions de la seu central del museu. Aquestes xarxes estaran composades pels museus (que s’anomenaran museus-secció) i ens, béns, paratges o espais patrimonials museïtzats (fàbriques, monuments, jaciments arqueològics i paleontològics, parcs botànics, molins, etc) més representatius de la seva temàtica existents en el territori.

Només podran ser museus-secció d’aquesta xarxa aquells museus registrats que tinguin uns estàndards de qualitat mínims i requeriran l’aprovació de la Junta de Museus que els ubicarà dins d’un dels quatre possibles sistemes previstos: Sistema del Museu de Societat, sistema del Museu de Ciències Naturals, Sistema del Museu Nacional d’Art de Catalunya i Sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica.

El Sistema del Museu de Societat disposarà de tres xarxes que representaran les principals ciències socials: la xarxa de museus d’història local i de monuments, la xarxa de museus i jaciments arqueològics i la xarxa de museus d’etnologia. Una de les primeres passes que la Generalitat realitzarà serà la creació i articulació del la xarxa de museus d’etnologia, en la que es compta amb el Museu Etnològic del Montseny La Gabella (MEMGA) juntament amb sis museus més: Esterri d’Àneu, Barcelona, Montblanc, Palamós, Amposta i Vielha.

Pou de Ca l’Escultor

S’està duent a terme les obres de restauració del pou del carrer Pietat. Aprofitant l’avinentesa de la remodelació d’aquest carrer, l’ajuntament adquirí aquest element arquitectònic tant singular de la vila per restaurar-lo i donar així major rellevància a aquest mirador del Montseny que constitueix el carrer de la Pietat. El pou presenta greus deficiències estructurals que feien urgent la intervenció arquitectònica.
Aquestes obres s’inclouen dins el projecte de restauració d’elements patrimonials vinculats als usos de l’aigua i compten amb una subvenció de la Diputació de Girona de 40.000 euros. A part del pou del carrer de la Pietat també està previst actuar a altres elements de patrimoni local com el safareig de can Jombo.