Feina feta


Quan ha passat un any de l’aparició d’aquest bloc a la xarxa podem fer-ne un balanç. Cal recordar que en el moment en què s’inicià aquest espai de comunicació per internet únicament existia un espai amb una temàtica similar a Arbúcies. En aquest temps transcorregut hi ha com a mínim 5 blocs més a part d’aquest que reflexionen sobre diferents temàtiques relacionades amb el Arbúcies o l’entorn.

Si bé el bloc va ser concebut inicialment pel període de campanya de la nostra formació política va ser interessant redefinir els objectius per tenir una vessant informativa més general sobre Arbúcies. En el primer mes va tenir 3.300 visites, el que suposa que sense comptar aquest mes s’ha assolit una mitjana de 810 visites al mes. No està malament. És interessant perquè dóna un indicador de quin ús de pàgines web relacionades amb Arbúcies en fa la gent. Comparant-lo amb altres pàgines més buscades segons el resultat de google aquest bloc que llegeixes es troba entre els 10 primers llocs quan es busca la paraula Arbúcies estant lleugerament per darrera de la nostra pàgina de la secció local d’Esquerra d’Arbúcies , encara més ben posicionada.

Si veiem d’on provenen les visites en les darrers 2.800 visites es pot confeccionar aquest mapa que relativitza la importància del lloc d’origen.

xarxetnol.jpg

El conveni signat avui entre el conseller de cultura i directors museus impulsa la creació de la Xarxa de Museus per a la Difusió del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Aquesta xarxa la formaran 7 museus: el Museu Etnològic del Montseny-La Gabella, el Musèu dera Val d’Aran, el Museu Comarcal del Montsià, el Museu Etnològic de Barcelona, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Museu Comarcal de la Conca de Barberà i el Museu de la Pesca de Palamós. Per a la selecció dels museus que formen la Xarxa s’ha tingut en compte el grau d’implicació en el territori on es troben. Més endavant poden adheri-se’n d’altres.

Amb el conveni es podran articular polítiques comunes de millora de la gestió de les col·leccions, la millora dels equipaments i el desplegament de programes de treball conjunt, amb la finalitat d’augmentar la qualitat dels equipaments, de millorar les pràctiques professionals i de les activitats i serveis; en la documentació i conservació de col·leccions; en la creació d’una anella cultural a través de videoconferència; en campanyes de difusió a través del butlletí electrònic i de la web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i d’altres publicacions com l’Informatiu Museus, etc. Per a fer-ho possible la Generalitat de Catalunya incrementarà els ajuts als museus en 361.000 €.

cartell_gabella.jpg

Joan Puig porta setmanes recorrent el territori, fent promoció del llibre que explica, prou detalladament, la feina feta pel grup d’esquerra al congrés de Madrid en els darrers 4 anys. Insisteix sobretot que el llegim i que fem el necessari boca-orella perquè el màxim de gent possible el llegeixi i s’assabenti de primera mà del que és cou a Madrid. Als telenotícies només hi surt allò que fa molt soroll, allò que interessa als partits dominants i als grans mitjans. És clar, en Joan Puig va més enllà de les imatges a la piscina del Pedro J. i de les samarretes enarborades al Congrés, més enllà de la imatge de l’estirabot o de la rebequeria que donen els mitjans d’aquests “nacionalistes perifèrics”. En les seves xerrades, també a Arbúcies, ens parla en un to tranquil i ens explica la feina feta i els entrebancs amb què s’ha trobat el grup d’ERC per tirar endavant les seves propostes. Sense complexos ens confirma allò que tots sospitem: l’espanyolitat fins a la mèdula de la ministra Chacón, que molt enfadada en un viatge oficial amb representants dels diferents grups parlamentaris al Japó li etziba “si vols venir a parlar de Catalunya al Japó, la propera vegada que el viatge te’l pagui el teu partit”; de l’afany de notorietat de Duran i Lleida, que volia apuntar-se la medalla d’aprovar la llei de la dependència amb el PSOE i que posava com a condició fer-se una foto amb el ministre Caldera tot sol, menystenint la feina feta per ERC i IU, i després de la negativa del ministre decideix votar en contra la llei. I ens parla també del xantatge, dels insults, de les cartes anònimes que han de suportar els polítics catalans a Madrid.

En Joan Puig també ens parla de la comissió de l’11-M, que va viure en primera persona, com a membre de la comissió; ens explica allò que no ha sortit als mitjans, allò que s’ha volgut tapar i que mostra les vergonyes d’un sistema policial amb greus deficiències que deixa passar en un control la furgoneta carregada amb explosius amb què hores més tard es cometran els atemptats als trens.

Després d’escoltar-lo, et vénen ganes de llegir el llibre i de recomanar-lo i no només per conèixer la feina feta per Esquerra durant aquests 4 anys de “zapaterisme”, sinó també per conèixer allò que no ens explica ningú i que té un ressò ínfim als diaris o a la televisió. En Joan Puig ha treballat incansablement i ha defensat els interessos dels catalans, els qui el coneixem ho sabem. Els qui no el coneixen o no han tingut ocasió de sentir-lo parlar ara tenen l’oportunitat de fer-ho llegint el llibre. Mentre, en Joan feia broma dient que molta gent només el recordarà en banyador a la piscina il·legal que el director de “El Mundo” té a Son Servera, i recorda amb certa recança els comentaris sorneguers i malintencionats que va suscitar el seu físic, que ell reconeix que no és espectacular (com el de la gran majoria per altra banda). A nosaltres no ens importa si tens o no un cos 10, Joan. Millor que tenir un bon tipus és ser un gran tipus. I tu n’ets un! Bona feina!

directors_museus.jpg

Un dels objectius prioritaris del Pla de Museus Catalunya, presentat ahir, és segons el Conseller Tresserras, reequilibrar el suport dels ens públics entre els grans museus nacionals i els museus locals. L’objectiu és apostar per la rendibilització dels recursos a través del treball en xarxa i de millora de les estructures i la gestió dels museus i per això hi ha noves línies d’ajut.
Aquest pla, esperat des de fa molt temps, és una molt bona notícia ja que finament resolt un suport necessari per posar al dia els equipaments i fer remodelacions museogràfiques, aposta ja iniciada els darrers anys amb iniciatives d’administracions locals, com per exemple la feta a La Gabella d’Arbúcies, i també permetrà crear nous museus i gestionar la documentació amb les eines que es necessiten en el segle XXI.
Amb aquest propòsit el Departament de Cultura destinarà en els propers tres anys (2008-2010) 28 milions d’euros a millorar i enfortir els museus locals. Amb tot, el pressupost per a museus locals l’any 2010 s’haurà incrementat un 79,74 % en comparació amb el liquidat el 2007.
El Pla de Museus també preveu que de cada un dels museus nacionals en depenguin xarxes territorials de caire temàtic que completin el discurs i/o les col·leccions de la seu central del museu. Aquestes xarxes estaran composades pels museus (que s’anomenaran museus-secció) i ens, béns, paratges o espais patrimonials museïtzats (fàbriques, monuments, jaciments arqueològics i paleontològics, parcs botànics, molins, etc) més representatius de la seva temàtica existents en el territori.

Només podran ser museus-secció d’aquesta xarxa aquells museus registrats que tinguin uns estàndards de qualitat mínims i requeriran l’aprovació de la Junta de Museus que els ubicarà dins d’un dels quatre possibles sistemes previstos: Sistema del Museu de Societat, sistema del Museu de Ciències Naturals, Sistema del Museu Nacional d’Art de Catalunya i Sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica.

El Sistema del Museu de Societat disposarà de tres xarxes que representaran les principals ciències socials: la xarxa de museus d’història local i de monuments, la xarxa de museus i jaciments arqueològics i la xarxa de museus d’etnologia. Una de les primeres passes que la Generalitat realitzarà serà la creació i articulació del la xarxa de museus d’etnologia, en la que es compta amb el Museu Etnològic del Montseny La Gabella (MEMGA) juntament amb sis museus més: Esterri d’Àneu, Barcelona, Montblanc, Palamós, Amposta i Vielha.

Pou de Ca l’Escultor

S’està duent a terme les obres de restauració del pou del carrer Pietat. Aprofitant l’avinentesa de la remodelació d’aquest carrer, l’ajuntament adquirí aquest element arquitectònic tant singular de la vila per restaurar-lo i donar així major rellevància a aquest mirador del Montseny que constitueix el carrer de la Pietat. El pou presenta greus deficiències estructurals que feien urgent la intervenció arquitectònica.
Aquestes obres s’inclouen dins el projecte de restauració d’elements patrimonials vinculats als usos de l’aigua i compten amb una subvenció de la Diputació de Girona de 40.000 euros. A part del pou del carrer de la Pietat també està previst actuar a altres elements de patrimoni local com el safareig de can Jombo.

Next Page »